iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
²⁰³Tl	29,524%	Tl és estable amb 122 neutrons
²⁰⁴Tl	Sintètic	3,78 anys	β^- ε	0,764 0,347	²⁰⁴Pb ²⁰⁴Hg
²⁰⁵Tl	70,476%	Tl és estable amb 124 neutrons

El tal·li és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Tl i el seu nombre atòmic és 81.

Enllaços externs

- [http://periodic.lanl.gov/elements/81.html Los Alamos National Laboratory - Tal·li (en anglès)]
- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Tl/index.html webelements.com - Tal·li (en anglès)]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Tl.html environmentalchemistry.com - Tal·li (en anglès)] categoria:Elements químics categoria:Metalls ja:タリウム th:แทลเลียม

Mercuri (element)

Or - Mercuri - Tal·li
Cd Hg Uub
	Imatge:Hg_taula_periòdica.png Taula completa

General

Nom, símbol, nombre

Mercuri, Hg, 80

Sèrie química

Metall de transició

Grup, període, bloc

12, 6 , d

Densitat, duresa Mohs

13579,04 kg/m³, 1,5

Aparença

Blanco platejat
Imatge:Hg_aparença.jpg

Propietats atòmiques

Pes atòmic

200,59 uma

Radi mitjà^†

150 pm

Radi atòmic calculat

171 pm

Radi covalent

149 pm

Radi de Van der Waals

155 pm

Configuració electrònica

Xe]4f¹⁴ 5d¹⁰ 6s²

Estats d'oxidació (Òxid)

2, 1 (lleument bàsic)

Estructura cristal·lina

Romboèdrica

Propietats físiques

Estat de la matèria

Líquid

Punt de fusió

234,32 K

Punt d'ebullició

629,88 K

Entalpia de vaporització

59,229 kJ/mol

Entalpia de fusió

2,295 kJ/mol

Pressió de vapor

0,0002 Pa a 234 K

Velocitat del so

1407 m/s a 293,15 K

Informació diversa

Electronegativitat

2,00 (Pauling)

Calor específica

140 J/(kg·K)

Conductivitat elèctrica

1,04 x 10⁶ m^-1·ohm^-1

Conductivitat tèrmica

8,34 W/(m·K)

1r potencial d'ionització

1007,1 kJ/mol

2n potencial d'ionització

1810 kJ/mol

3r potencial d'ionització

3300 kJ/mol

Isòtops més estables

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
¹⁹⁴Hg	Sintètic	444 a	ε	0,040	¹⁹⁴Au
¹⁹⁶Hg	0,15%	Hg és estable amb 116 neutrons
¹⁹⁸Hg	9,97%	Hg és estable amb 118 neutrons
¹⁹⁹Hg	16,87%	Hg és estable amb 119 neutrons
²⁰⁰Hg	23,1%	Hg és estable amb 120 neutrons
²⁰¹Hg	13,18%	Hg és estable amb 121 neutrons
²⁰²Hg	29,86%	Hg és estable amb 122 neutrons
²⁰⁴Hg	6,87%	Hg és estable amb 124 neutrons

El mercuri és un element químic de nombre atòmic 80. El seu nom i abreviatura Hg procedeix de hidrargirio avui ja en desús, que al seu torn procedeix del llatí hidrargirium i de hydrargyrus, que al seu torn prové del grec hydrargyros (hydor= aigua i argyros=plata).

Característiques principals

És un metall platejat que a temperatura estàndard és un líquid inodor. És un mal conductor del calor comparat amb altres metalls, encara que no és mal conductor de l'electricitat. Es mescla fàcilment amb molts altres metalls com l'or o la plata produint amalgames, excepte amb el ferro, és insoluble en aigua i soluble en àcid nítric. Quan augmenta la seva temperatura produeix vapors tòxics i corrosius, més pesats que l'aire. És perjudicial per inhalació, ingestió i contacte. Producte molt irritant per a la pell, ulls i vies respiratòries. És incompatible amb l'àcid nítric concentrat, l'acetilé, l'amoníac, el clor i els metalls. Altres sinònims de Mercuri, són; Mercuri elemental, Mercuri metàl·lic, Mercuri metall, Plata liquida i Argent viu .

Obtenció

La mena més important del mercuri, és el cinabri i les majors reserves mineres del qual es troben a Espanya, en les mines d'Almadén.

Usos

El seu ús més antic a part de la extracció d'or i plata, va ser en la confecció de miralls, que encara avui en dia s'aplica. S'utilitza també en instruments de mesura, endolls, fluorescents i com catalitzador. Altres úsos del mercuri, es dirigeienx a la indústria d'explosius, i també ha estat notable el seu ús pels dentistes com compost principal en els empasts de queixals, però que ha estat substituït fa poc de temps (en els països més desenvolupats), pel bismut de propietats semblants, lleugerament menys tòxic. També ha tingut usos en medicina a través de mercoquinol (oxiquinolinsulfonat de mercuri)i de l'hidrargirol (parafeniltoniat o parafenolsulfonat de mercuri), aquest últim com antisèptic, igual que un altre molts com l'hidrargol, l'hidrargiroseptol, el iodur mercúric, el cloroiodur mercúric, el mercuriol, etc. Per a més detalls veure Compostos del mercuri.

Precaucions

Es transporta en estat líquid, codi del A.D.R.: 8,66,c. Emmagatzemar en àrees fredes, seques, ben ventilades, allunyades de la radiació solar i de fonts de calor i ignició; allunyat d'àcid nítric concentrat, acetilé, amoníac i clor. Ha d'emmagatzemar-se en recipients irrompibles de materials resistents a la corrosió i que siguen compatibles. Els contenidors han de tancar-se hermèticament. Es poden emprar contenidors d'acer, acer inoxidable, ferro, plàstics, vidre, porcellana. Han d'evitar-se els contenidors de plom, alumini, coure, estany i zinc. En l'etiquetatge han d'incorporar-se les frases R: R 23 ("Tòxic per inhalació") i R 33 ("Perill d'efectes acumulatius"). També han d'incorporar-se les frases S: S 1/2 ("Conservi's tancat amb clau i mantingui's fora de l'abast dels nens"), S 7 ("Mantingui's el recipient ben tancat") i S 45 ("En cas d'accident o malestar, acudeixi immediatament al metge (si és possible, mostri-li l'etiqueta)"). Els efectes immediats que pot produir per inhalació són: coissor de gola, mal de cap, nàusees, perduda de la gana i debilitat muscular. Per contacte amb ulls i pell: enrogiment, irritació. Per ingestió: vòmits, diarrea, pèrdua de la gana i debilitat muscular. L'exposició prolongada o repetida pot provocar: lesions en ronyons, cervell i sistema nerviós. En cas d'accident els primers auxilis a proporcionar són:
- En cas d'inhalació: traslladar la víctima a l'aire fresc. Buscar atenció mèdica.
- En cas de contacte amb la pell: llevar la roba contaminada. Rentar l'àrea afectada amb aigua i sabó. Buscar atenció mèdica.
- En cas de contacte amb els ulls: rentar els ulls immediatament amb aigua. Buscar atenció mèdica.
- En cas d'ingestió: esbaldir la boca amb aigua. Buscar atenció mèdica. Les malalties o lesions associades al mercuri s'anomenen: hidrargirisme o mercurialisme e hidrargiria.

Altres Característiques del Mercuri

hidrargiria :Nombre C.A.S.: 7439-97-6 :IPVS: 10 ppm - 81,9 mg/m3 :TLV-TWA: 0,025 ppm VLA-ED: 0,025 ppm :Densitat relativa del líquid (agua=1): 13,6 :Densitat relativa del gas (aire=1): 6,9 :Pressió de vapor: 0,0012 mmHg (molt poc volàtil)

Enllaços d'interés

- [http://www.webelements.com/ webelements (en anglès)]. Categoria:Elements químics categoria:Metalls ja:水銀 ko:수은 ms:Raksa simple:Mercury (element) th:ปรอท

Indi (element)

Cadmi - Indi - Estany
Ga In Tl
	Imatge:In_taula_periòdica.png Taula completa

General

Indi, In, 49

13, 5 , p

Densitat, duresa Mohs

7310 kg/m³, 1,2

Aparença

Llustrós platejat grisenc
Aparença

Propietats atòmiques

Pes atòmic

114,818 uma

Radi mitjà^†

155 pm

Radi atòmic calculat

156 pm

Radi covalent

144 pm

Radi de Van der Waals

193 pm

Configuració electrònica

Kr]4d¹⁰ 5s² 5p¹

Estats d'oxidació (òxid)

3 (amfòter)

Estructura cristal·lina

Tetragonal

Propietats físiques

Estat de la matèria

Sòlid

Punt de fusió

429,75 K

Punt d'ebullició

2345 K

Entalpia de vaporització

231,5 kJ/mol

Entalpia de fusió

3,263 kJ/mol

Pressió de vapor

1,42 x 10^-17 Pa a 429 K

Velocitat del so

1215 m/s a 293,15 K

Informació diversa

Electronegativitat

1,78 (Pauling)

Calor específica

233 J/(kg·K)

Conductivitat elèctrica

11,6 x 10⁶ m^-1·ohm^-1

Conductivitat tèrmica

81,6 W/(m·K)

1er Potencial d'ionització

558,3 kJ/mol

2on potencial d'ionització

1820,7 kJ/mol

3er potencial d'ionització

2704 kJ/mol

4t potencial d'ionització

5210 kJ/mol

Isòtops més estables

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
¹¹³In	4,3%	In és estable amb 64 neutrons
¹¹⁵In	95,7%	4,41 x 10¹⁴ anys	β^-	0,495	¹¹⁵Sn

L'indi és un element químic de nombre atòmic 49 situat en el grup 13 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és In. És un metall poc abundant, mal·leable, fàcilment fusible, químicament semblant a l'alumini i al gal·li, però més semblant al zinc (de fet, la principal font d'obtenció d'aquest metall és a partir de les menes de zinc). Entre altres aplicacions, s'empra per a formar pel·lícules primes que servixen com a pel·lícules lubricants.

Característiques principals

L'indi és un metall blanc platejat molt bla que presenta un llustre brillant. Quan es doblega el metall emet un so característic. El seu estat d'oxidació més característic és el +3, encara que també presenta el +2 en alguns compostos.

Aplicacions

Es va emprar principalment durant la Segona Guerra Mundial com a recobriment en motors d'alt rendiment d'avions. Després d'això s'ha destinat a noves aplicacions en aliatges, en soldadura i en la indústria electrònica. A mitjans i finals dels anys 1980 va despertar interés l'ús de fosfurs d'indi semiconductors i pel·lícules primes d'òxids d'indi i estany per al desenvolupament de pantalles de cristall líquid (LCD). Altres aplicacions:
- En la fabricació d'aliatges de baix punt de fusió. Un aliatge amb un 24% d'indi i un 76% de gal·li és líquid a temperatura ambient.
- Per a fer fotoconductors, transistors de germani, rectificadors i termistors.
- Es pot dipositar sobre altres metalls i evaporar-se sobre un vidre formant un mirall tan bo com els fets amb plata, però més resistent a la corrosió.
- El seu òxid s'empra en la fabricació de panells electroluminiscents.

Història

L'indi (nom procedent de la línia de color indi del seu espectre atòmic) va ser descobert per Ferdinand Reich i Theodor Richter el 1863 quan estaven buscant tal·li en unes menes de zinc per mitjà d'un espectrògraf. Va ser aïllat per primera vegada per Ritcher el 1867.

Abundància i obtenció

Es produeix principalment a partir dels residus generats durant el processat de menes de zinc. També es troba en menes de ferro, plom i coure. S'obté per mitjà de l'electròlisi de les seves sals. La quantitat d'indi consumit està molt relacionada amb la producció mundial de pantalles de cristall líquid (LCD). L'augment de l'eficiència de producció i reciclat (especialment al Japó) manté l'equilibri entre la demanda i el subministrament. El preu mitjà de l'indi en el 2000 va ser de 188 dòlars per quilogram. Fins el 1924 només hi havia un gram aïllat de l'element en el món. S'estima que en l'escorça terrestre hi ha uns 0,1 ppm d'indi (aproximadament tan abundant com la plata). El principal productor d'indi és Canadà, que en produí 31100 kg el 1997.

Precaucions

Hi ha certes evidències no confirmades que suggerixen que l'indi presenta una toxicitat baixa. No obstant això, en la indústria de semiconductors i de soldadura, on les exposicions són relativament altes, no hi ha hagut notícies d'efectes col·laterals.

Enllaços externs

- [http://periodic.lanl.gov/elements/49.html Los Alamos National Laboratory - Indi (en anglès)]
- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/In/index.html webelements.com - Indi (en anglès)]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/In.html environmentalchemistry.com - Indi (en anglès)]
- [http://www.smart-elements.com?arg=zoom&art=27&element=In&linkid=ewiki-In www.smart-elements.com - Indi (en anglès)] Categoria:Elements químics Categoria:Metalls ja:インジウム th:อินเดียม

Element químic

Els elements químics són substàncies que no es poden separar en d'altres de més simples. Cada element químic està constituït per àtoms amb el mateix nombre de protons en el seu nucli. Aquest nombre es coneix com a nombre atòmic de l'element. Per exemple, els àtoms de l'element carboni (C) contenen 6 protons en el seu nucli, mentre que els àtoms d'urani en contenen 92. Es coneixen més de 100 elements químics diferents, dels quals 93 són naturals, i la resta generats artificialment. Cada element es representa per un símbol d'una o dues lletres. Els elements químics se solen classificar mitjançant la taula periòdica.

Llistat alfabetic dels elements quimics

- Actini (Ac)
- Alumini (Al)
- Americi (Am)
- Antimoni (Sb)
- Argent o Plata (Ag)
- Argó (Ar)
- Arsènic (As)
- àstat (At)
- Bari (Ba)
- Beril·li (Be)
- Berkeli (Bk)
- Bismut (Bi)
- Bohri (Bh)
- Bor (B)
- Brom (Br)
- Cadmi (Cd)
- Calci (Ca)
- Californi (Cf)
- Carboni (C)
- Ceri (Ce)
- Cesi (Cs)
- Clor (Cl)
- Cobalt (Co)
- Coure (Cu)
- Criptó (Kr)
- Crom (Cr)
- Curi (Cm)
- Darmstadi (Ds)
- Disprosi (Dy)
- Dubni (Db)
- Einsteini (Es)
- Erbi (Er)
- Escandi (Sc)
- Estany (Sn)
- Estronci (Sr)
- Europi (Eu)
- Fermi (Fm)
- Ferro (Fe)
- Fluor (F)
- Franci (Fr)
- Fòsfor (P)
- Gadolini (Gd)
- Gal·li (Ga)
- Germani (Ge)
- Hafni (Hf)
- Hassi (Hs)
- Heli (He)
- Hidrogen (H)
- Holmi (Ho)
- Indi (In)
- Iode (I)
- Iridi (Ir)
- Iterbi (Yb)
- Itri (Y)
- Lantani (La)
- Laurenci (Lr)
- Liti (Li)
- Luteci (Lu)
- Magnesi (Mg)
- Manganès (Mn)
- Meitneri (Mt)
- Mendelevi (Md)
- Mercuri (element) (Hg)
- Molibdè (Mo)
- Neodimi (Nd)
- Neptuni (Np)
- Neó (Ne)
- Niobi (Nb)
- Nitrogen (N)
- Nobeli (No)
- Níquel (Ni)
- Or (Au)
- Osmi (Os)
- Oxigen (O)
- Pal·ladi (Pd)
- Platí (Pt)
- Plom (Pb)
- Plutoni (Pu)
- Poloni (Po)
- Potassi (K)
- Praseodimi (Pr)
- Prometi (Pm)
- Protactini (Pa)
- Radi (Ra)
- Radó (Rn)
- Reni (Re)
- Rodi (Rh)
- Roentgueni (Rg)
- Rubidi (Rb)
- Ruteni (Ru)
- Rutherfordi (Rf)
- Samari (Sm)
- Seaborgi (Sg)
- Seleni (Se)
- Silici (Si)
- Sodi (Na)
- Sofre (S)
- Tal·li (Tl)
- Tàntal (Ta)
- Tecneci (Tc)
- Tel·luri (Te)
- Terbi (Tb)
- Titani (Ti)
- Tori (Th)
- Tuli (Tm)
- Tungstè o wolframi(W)
- Ununhexi (Uuh)
- Ununbi (Uub)
- Ununocti (Uuo)
- Ununpenti (Uup)
- Ununquadi (Uuq)
- Ununsepti (Uus)
- Ununtri (Uut)
- Urani (U)
- Vanadi (V)
- Xenó (Xe)
- Zinc (Zn)
- Zirconi (Zr)

Articles relacionats

- Element pesant Categoria:Química Categoria:Elements químics Categoria:Llistats ja:元素 ko:화학 원소 ms:Unsur kimia simple:Element th:ธาตุเคมี

Nombre atòmic

El nombre atòmic, usualment representat per la lletra Z, és el nombre de protons present en el nucli atòmic. S'utilitza per classificar els elements químics coneguts en la taula periòdica.

Llista d'elements químics per nombre atòmic

- 1 Hidrogen (H)
- 2 Heli (He)
- 3 Liti (Li)
- 4 Beril·li (Be)
- 5 Bor (B)
- 6 Carboni (C)
- 7 Nitrogen (N)
- 8 Oxigen (O)
- 9 Fluor (F)
- 10 Neó (Ne)
- 11 Sodi (Na)
- 12 Magnesi (Mg)
- 13 Alumini (Al)
- 14 Silici (Si)
- 15 Fòsfor (P)
- 16 Sofre (S)
- 17 Clor (Cl)
- 18 Argó (Ar)
- 19 Potassi (K)
- 20 Calci (Ca)
- 21 Escandi (Sc)
- 22 Titani (Ti)
- 23 Vanadi (V)
- 24 Crom (Cr)
- 25 Manganès (Mn)
- 26 Ferro (Fe)
- 27 Cobalt (Co)
- 28 Níquel (Ni)
- 29 Coure (Cu)
- 30 Zinc (Zn)
- 31 Gal·li (Ga)
- 32 Germani (Ge)
- 33 Arsènic (As)
- 34 Seleni (Se)
- 35 Brom (Br)
- 36 Criptó (Kr)
- 37 Rubidi (Rb)
- 38 Estronci (Sr)
- 39 Itri (Y)
- 40 Zirconi (Zr)

- 41 Niobi (Nb)
- 42 Molibdè (Mo)
- 43 Tecneci (Tc)
- 44 Ruteni (Ru)
- 45 Rodi (Rh)
- 46 pal·ladi (Pd)
- 47 Argent (Ag)
- 48 Cadmi (Cd)
- 49 Indi (In)
- 50 Estany (Sn)
- 51 Antimoni (Sb)
- 52 Tel·luri (Te)
- 53 Iode (I)
- 54 Xenó (Xe)
- 55 Cesi (Cs)
- 56 Bari (Ba)
- 57 Lantani (La)
- 58 Ceri (Ce)
- 59 Praseodimi (Pr)
- 60 Neodimi (Nd)
- 61 Prometi (Pm)
- 62 Samari (Sm)
- 63 Europi (Eu)
- 64 Gadolini (Gd)
- 65 Terbi (Tb)
- 66 Disprosi (Dy)
- 67 Holmi (Ho)
- 68 Erbi (Er)
- 69 Tuli (Tm)
- 70 Iterbi (Yb)
- 71 Luteci (Lu)
- 72 Hafni (Hf)
- 73 Tàntal (Ta)
- 74 Tungstè (W)
- 75 Reni (Re)
- 76 Osmi (Os)
- 77 Iridi (Ir)
- 78 Platí (Pt)
- 79 Or (Au)
- 80 Mercuri (element) (Hg)

- 81 Tal·li (Tl)
- 82 Plom (Pb)
- 83 Bismut (Bi)
- 84 Poloni (Po)
- 85 àstat (At)
- 86 Radó (Rn)
- 87 Franci (Fr)
- 88 Radi (Ra)
- 89 Actini (Ac)
- 90 Tori (Th)
- 91 Protactini (Pa)
- 92 Urani (U)
- 93 Neptuni (Np)
- 94 Plutoni (Pu)
- 95 Americi (Am)
- 96 Curi (Cm)
- 97 Berkeli (Bk)
- 98 Californi (Cf)
- 99 Einsteini (Es)
- 100 Fermi (Fm)
- 101 Mendelevi (Md)
- 102 Nobeli (No)
- 103 Laurenci (Lr)
- 104 Rutherfordi (Rf)
- 105 Dubni (Db)
- 106 Seaborgi (Sg)
- 107 Bohri (Bh)
- 108 Hassi (Hs)
- 109 Meitneri (Mt)
- 110 Darmstadi (Ds)
- 111 Unununi (Uuu)
- 112 Ununbi (Uub)
- 113 Ununtri (Uut)
- 114 Ununquadi (Uuq)
- 115 Ununpenti (Uup)
- 116 Ununhexi (Uuh)
- 117 Ununsepti (Uus)
- 118 Ununocti (Uuo)

Articles relacionats

: Taula periòdica : llista d'elements per símbol : element químic; conté una llista d'elements per nom Categoria:Propietats químiques Categoria:Llistats als:Ordnungszahl ja:原子番号 ko:원자 번호 th:เลขอะตอม

Metall del bloc p

Els elements metàlics situats a la taula periòdica, juntament amb els metal·loides (o semimetalls), dins del bloc p es distingixen dels metalls d'altres blocs de la taula; en alguns casos són denominats "altres metalls". Tendeixen a ser blans i a tenir punts de fusió baixos. Aquests elements són:
- Alumini
- Gal·li
- Indi
- Estany
- Tal·li
- Plom
- Bismut Encara que la divisió entre metalls i no metalls pot variar. Els elements amb nombre atòmic des del 113 al 116 poden incloure's en aquest grup, però no solen ser considerats. Aquests elements tenen un nom sistemàtic Categoria:Grups d'elements químics ja:卑金属 th:โลหะหลังทรานซิชั่น

Període de la taula periòdica

En la taula periòdica dels elements, un periode és una filera de la taula. El període al que pertany un element ve donat pel nombre de capes electròniques que té. El nombre atòmic dels elements de cada període augmenta regularment d'esquerra a dreta. Elements adjacents en un període tenen massa atòmica semblant però, com que pertanyen a grups diferents, solen tenir diferent comportament químic.
- Període 1
- Període 2
- Període 3
- Període 4
- Període 5
- Període 6
- Període 7 categoria:Grups d'elements químics ja:元素の周期 ko:주기율표 주기 th:คาบในตารางธาตุ

Bloc de la taula periòdica

La taula periòdica dels elements es pot dividir en blocs d’elements segons l’orbital que estiguen ocupant els electrons més externs (vegi's la configuració electrònica). Els blocs s’anomenen segons la lletra que fa referència a l’orbital més extern: s, p, q, d i f. Podria haver-hi més elements que ompliren altres orbitals, però no s’han sintetitzat o descobert. En el cas que calgués fer-ho, es continuaria amb l’ordre alfabètic per a nomenar-los.

Blocs d'elements

bloc s - bloc p - bloc d - bloc f - bloc g

Imatge:Blocs_taula_periòdica.png

Alguns blocs contenen diversos grups de la taula periòdica (per exemple, el bloc s conté els grups 1 i 2), d'altres es corresponen amb les sèries químiques. categoria:Grups d'elements químics ja:元素のブロック th:บล็อกในตารางธาตุ

Elements del grup 13

El Grup 13 de la Taula Periòdica o Grup del Bor conte els elements:
- Bor (B)
- Alumini (Al)
- Gal·li (Ga)
- Indi (In)
- Tali (Ta) Aquests elements solen actuar amb estat d'oxidació +3, tot i que també els podem trobar amb altres estats d'oxidació menys freqüents. Categoria:Grups d'elements químics ja:第13族元素 th:หมู่โบรอน

Elements del període 6

Un element del període 6 es un dels elements químics de la sisena filera (o període) de la taula periòdica dels elements, incloguent-hi els lantànids. Aquests són:

Elements químics del sisé període
e^--conf.
Grup	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18
# Nom	55 Cs	56 Ba	57-71	72 Hf	73 Ta	74 W	75 Re	76 Os	77 Ir	78 Pt	79 Au	80 Hg	81 Tl	82 Pb	83 Bi	84 Po	85 At	86 Rn
Lantànids			57 La	58 Ce	59 Pr	60 Nd	61 Pm	62 Sm	63 Eu	64 Gd	65 Tb	66 Dy	67 Ho	68 Er	69 Tm	70 Yb	71 Lu

Metalls alcalins	Alcalinoterris	Lantànids	Actínids	Metalls de transició
Altres metalls	Metal·loides	No metalls	Halògens	Gasos nobles

Elements del període 1 - Elements del període 2 - Elements del període 3 - Elements del període 4 - Elements del període 5 - Elements del període 6 - Elements del període 7 Categoria:Grups d'elements químics ja:第6周期の元素 th:ธาตุคาบ 6

Elements del bloc p

Els elements del bloc p (de principal) són aquells que estan als grups del 13 al 18 de la taula periòdica. En aquestos elements el nivell energètic més extern correspon a orbitals p (vejau la configuració electrònica). La configuració electrònica externa d'estos elements és: ns²np^x (x=1 a 6, siguent 1 per al grup del bor, 2 per al grup del carboni, ... i 6 per al grup dels gasos nobles). Els elements d'aquest bloc, tan tendeixen a perdre algun electró per a tal de buidar l'orbital p, com també tenen tendència a guanyar-lo per a omplir-lo i arribar a la configuració electrònica de gas noble. Com que a l'orbital p, hi caben sis electrons, quan es queda mig ple amb tres electrons, també aconsegueix una certa estabilitat, fent que els elements d'aquest bloc també tendeixin a perdre o guanyar electrons per a tenir l'orbital p mig ple.

Blocs d'elements

bloc s - bloc p - bloc d - bloc f - bloc g

Imatge:Blocs_taula_periòdica.png

Subgrups del bloc p

- 13 (IIIB,IIIA): Grup del bor
- 14 (IVB,IVA): Grup del carboni
- 15 (VB,VA): Grup del nitrogen
- 16 (VIB,VIA): Calcogens
- 17 (VIIB,VIIA): Halogens
- 18 (Grup 0): Gasos nobles Categoria:Grups d'elements químics ja:Pブロック元素 th:บล็อก-p

Densitat

Vegi's també densitat de població ---- La densitat, de símbol ρ (lletra rho de l'alfabet grec), i a vegades abreviada com a d, és la relació que existeix entre la massa i el volum d'un cos. La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos. Fórmula general: :ρ = m / V Les unitats de mesura en el Sistema Internacional és el quilogram per metre cúbic (kg/m³). Però per motius històrics i pràctics, normalment es mesura en grams per centímetre cúbic (g/cm³). Densitat de l'aigua a 3.98 °C = 1000 kg/m³ = 1 g/cm³

Densitat d'algunes substàncies

Substància	Densitat en g/cm³
Iridi	22.65
Osmi	22.61
Platí	21.45
Or	19.30
Urani	19.05
Mercuri	13.58
Pal·ladi	12.023
Plom	11.34
Plata	10.49
Coure	8.92
Ferro	7.87
Estany	7.31
Diamant	3.50
Alumini	2.70
Magnesi	1.74
Aigua de mar	1.025
Aigua	1.000
Alcohol etílic	0.790
Gasolina	0.730
Aerogel	0.003
Aire	0.0012

Densitat d'un punt P d'un medi continu

La densitat en un medi continu és una magnitud, escalar, no fonamental, definida en cada punt material. Sigui P un punt material d'un medi continu. Sigui una successió de volums materials, de volum Vi (decreixents) i de massa mi, tals que tots continguin el punt P en el seu interior. Anomenem densitat del punt P al límit de la succesió dels quocients

mi/Vi

quan Vi tendeix a 0 (recordeu que en un medi continu no s'hi contemplem les mol·lècules subatòmiques ni res).

=\lim

Categoria:Magnitud física Category:Propietats químiques ja:密度

Quilogram per metre cúbic

El quilogram per metre cúbic és la unitat del SI per a la densitat i es representa per kg/m³. On kg és de quilogram i m³ de metre cúbic. La densitat de l'aigua és d'uns 1000 kg/m³ (donat que un metre cúbic d'aigua pesa cap a una tona). Per convertir de g/cm³, la unitat de densitat del sistema mètric, a kg/m3, cal multiplicar per 1000 (o dividir per 1000 per fer l'operació inversa). No obstant, un gram per litre és un valor idèntic a kg/m³. Categoria:Unitats derivades del SI ja:キログラム毎立方メートル ko:킬로그램 매 세제곱미터

Unitat de massa atòmica

Una Unitat de massa atòmica (uma) o Dalton (Da) (en honor del químic John Dalton), correspon a una dotzena part de la massa de l'isòtop 12 del carboni. Això és aproximadament la massa d'un protó o d'un neutró. Es pot calcular dividint un gram pel nombre d'Avogadro (N_A). :1 uma = 1/N_A gram = 1/(1000 N_A) kg ≈ 1.6605402 x 10^-27 kg El Dalton (símbol Da) fou el predecessor immediat de la uma. El nom és en honor de John Dalton, en reconeixement dels seus avenços en les hipòtesis de l'estructura atòmica. La uma s'ha definit com la 1/12 part de la massa d'un àtom de ¹²C, i el Dalton es va definir com la 1/16 part de la massa d'un àtom d'Oxigen. Aquesta definició, comportava certs problemes, ja que l'oxigen és una barreja dels isotops ¹⁶O, ¹⁷O i ¹⁸O en una proporció 3150:1:5, que implica globalment un nombre atòmic mitjà de 16,0035. L'adopció de la nova unitat, la uma va implicar una major exactitud. Categoria:Unitats de massa ja:原子質量単位 th:หน่วยมวลอะตอม

Picòmetre

El picòmetre (símbol pm) és una unitat de longitud del SI que és igual a 10^-12 metres. S'usa principalment per mesurar distàncies a escala atòmica. Els diàmetres del àtoms van aproximadament dels 30 als 600 pm. :1 pm = 1 x 10^-12 metres = 0,000 000 000 001 metres :1 pm = 1000 femtòmetres :100 pm = 1 àngstrom :1000 pm = 1 nanòmetre categoria:Unitats de longitud ja:ピコメートル

Radi covalent

En química, es denomina radi covalent a la meitat de la distància entre dos àtoms iguals que formen un enllaç covalent. Normalment s'expressa en picòmetres (pm) o àngstroms (Å).

Articles relacionats

- Radi iònic categoria:Propietats químiques ja:共有結合半径 ko:공유 반지름 th:รัศมีโควาเลนต์

Configuració electrònica

El terme configuració electrònica, és usat en la química per a referir-se a la distribució dels electrons, en els orbitals al voltant del nucli d'un o més àtoms.

Orbitals, estats i funcions d'ona

Com que els electrons són fermions, estan sotmesos al Principi d'exclusió de Pauli, el qual afirma que dos fermions no poden ocupar el mateix estat quàntic a la vegada. Aquesta és la regla fonamental que determina la col·locació dels electrons en un àtom. Una vegada un electró ha ocupat un estat, el següent electró ha d'ocupar un estat mecanoquàntic diferent. categoria:Propietats químiques ja:電子配置

Xenó

Iode - Xenó
Kr Xe Rn
	Imatge:Xe_taula_periòdica.png Taula completa

General

Nom, símbol, nombre

Xenó, Xe, 54

Sèrie química

Gasos nobles

Grup, període, bloc

18 (VIIIA), 5, p

Densitat, duresa Mohs

5,9 kg/m³(273 K), _

Aparença

Incolor
Imatge:Xe_aparença.jpg

Propietats atòmiques

Pes atòmic

131,293 uma

Radi mitjà^†

Sense dades

Radi atòmic calculat

108 pm

Radi covalent

130 pm

Radi de Van der Waals

216 pm

Configuració electrònica

Kr]4d¹⁰ 5s² 5p⁶

Estats d'oxidació (òxid)

0 (àcid dèbil)

Estructura cristal·lina

Cúbica centrada en les cares

Propietats físiques

Estat de la matèria

Gas (no magnètic)

Punt de fusió

161,4 K

Punt d'ebullició

165,1 K

Entalpia de vaporització

12,636 kJ/mol

Entalpia de fusió

2,297 kJ/mol

Pressió de vapor

Velocitat del so

1090 m/s a 293,15 K

Informació diversa

Electronegativitat

2,6 (Pauling)

Calor específica

158 J/(kg·K)

Conductivitat elèctrica

Sense dades

Conductivitat tèrmica

0,00569 W/(m·K)

1er Potencial d'ionització

1170,4 kJ/mol

2on potencial d'ionització

2046,4 kJ/mol

3er potencial d'ionització

3099,4 kJ/mol

Isòtops més estables

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED	PD
¹²⁴Xe	0,1%	Xe és estable amb 70 neutrons
¹²⁶Xe	0,09%	Xe és estable amb 72 neutrons
¹²⁸Xe	1,91%	Xe és estable amb 74 neutrons
¹²⁹Xe	26,4%	Xe és estable amb 75 neutrons
¹³⁰Xe	4,1%	Xe és estable amb 76 neutrons
¹³¹Xe	21,29%	Xe és estable amb 77 neutrons
¹³²Xe	26,9%	Xe és estable amb 78 neutrons
¹³⁴Xe	10,4%	Xe és estable amb 80 neutrons
¹³⁶Xe	8,9%	2,36 x 10²¹ anys	β^-	Sense dades	¹³⁶Ba

El Xenó és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Xe i el seu nombre atòmic és 54. Gas noble inodor, molt pesat, incolor, el xenó està present en l'atmosfera terrestre només en traces i va ser part del primer compost de gas noble sintetitzat.

Característiques principals

El xenó és un membre dels elements d'estat d'oxidació zero anomenats gasos nobles o inerts. La paraula "inert" ja no s'usa per a descriure aquesta sèrie química, atés que alguns elements d'estat d'oxidació zero formen compostos. En un tub ple de gas, el xenó emet una bonica brillantor blava quan se l'excita amb una descàrrega elèctrica (en un tub fluorescent). S'ha aconseguit xenó metàl·lic aplicant-li pressions de varis centenars de quilobars. El xenó també pot formar clatrats amb aigua quan els seus àtoms queden atrapats en un entramat de molècules d'aigua.

Aplicacions

L'ús principal i més famós d'aquest gas és en la fabricació de dispositius emissors de llum com ara làmpares bactericides, tubs electrònics, làmpares estroboscòpics i flaixos fotogràfics, així com en làmpares usades per a excitar làsers de robí, que generen d'aquesta manera llum coherent. Altres usos són:
- Com anestèsic en anestèsia general.
- En instal·lacions nuclears, s'usa en cambres de bombolles, sondes, i en altres àrees on l'alt pes molecular és una qualitat desitjable.
- Els perxenats s'usen com a agents oxidants en química analítica.
- El isòtop Xe-133 s'usa com radioisòtop.

Història

El xenó (que en grec significa "estrany") va ser descobert per William Ramsay i Morris Travers al 1898 en els residus obtinguts a l'evaporar els components de l'aire líquid.

Abundància i obtenció

Es troba en traces en l'atmosfera terrestre, apareixent en una part per vint milions. L'element s'obté comercialment per extracció dels residus de l'aire liquat. Aquest gas noble de troba naturalment en els gasos emesos per algunes fonts naturals. Els isòtops Xe-133 i Xe-135 se sintetitzen per mitjà d'irradiació de neutrons en reactors nuclears refrigerats per aire.

Compostos

Abans de 1962, es considerava al xenó i els altres gasos nobles químicament inerts i incapaços de formar compostos. Des de llavors s'ha provat que el xenó, junt amb altres gasos nobles, sí que formen compostos. Alguns dels compostos del xenó són: difluor de xenó (XeF₂), terafluor de xenó (XeF₄), hexafluor de xenó (XeF₆), perxenat sòdic (Na₄XeO₆), deuteriat de xenó, i hidrat de xenó. També s'ha obtingut triòxid de xenó (XeO₃), , compost altament explosiu. Es coneixen almenys 80 compostos de xenó en què este s'enllaça amb fluor o oxigen. La majoria d'aquests compostos són incolors.

Isòtops

A la natura, el xenó es troba en vuit isòtops estables i un lleugerament radioactiu. A més d'aquestes formes estables, s'han estudiat 20 isòtops inestables més. El Xe-129 es produeix per emissió beta del Iode-129 (Període de semidesintegració: 16 milions d'anys); els isòtops Xe-131, Xe-132, Xe-134 i Xe-136 són productes de fissió nuclear tan de l'U-238 com del Pu-244. Al ser el xenó un traçador amb dos isòtops pares, el mesurament dels isòtops de xenó en els meteorits resulta ser una poderosa ferramenta per a l'estudi de la formació del sistema solar. El mètode I-Xe de datació radiomètrica permet calcular el temps transcorregut entre la nucleosíntesis i la condensació d'un objecte sòlid a partir de la nebulosa solar. Els isòtops de xenó també són útils per a entendre la diferenciació terrestre. Es creu que l'excés de Xe-129 trobat en emanacions gasoses de diòxid de carboni a Nou Mèxic es deu al decaïment de gasos derivats del mantell per després de la formació de la Terra.

Precaucions

El gas pot ser emmagatzemat amb seguretat en contenidors convencionals de vidre segellats a temperatura i pressió ambients. El xenó no és tòxic, però diversos dels seus compostos ho són altament a causa de les seues fortes propietats oxidants.

Referència

- [http://periodic.lanl.gov/elements/54.html Los Alamos National Laboratory - Xenó (en anglès)]

Enlaces externos

- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Xe/index.html webelements.com - Xenó en anglès)]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Xe.html environmentalchemistry.com - Xenó (en anglès)] Categoria:Elements químics ja:キセノン ms:Xenon simple:Xenon

Orbital

En un àtom, els estats estacionaris de la funció d'ona d'un electró ( funcions pròpies del Hamiltonià (H) en l'equació de Schrödinger HΨ = EΨ ;Ψ la funció d'ona ) es denominen orbitals atòmics. No obstant, els orbitals no representen la posició concreta d'un electró en l'espai, que no pot saber-se donada la seva naturalesa ondulatòria, sinó que delimiten una regió de l'espai en què la probabilitat de trobar a l'electró és elevada.

Introducció

En el cas de l'àtom d'hidrogen, Schrödinger va poder resoldre l'equació anterior de forma exacte, trobant que les funcions d'ona estan determinades pels valors de quatre nombres quàntics n, l, m_l i s.

Nombre quàntic	Nom	Valiors possibles	Significat en l'orbital
n	Principal	1,2,3,...	Nivell energètic i mida
l	Secundàri o azimutal	0,... (n-1)	Subnivell energètic i forma
m_l	Magnètic	-l,...,0,...,+l	Orientació a l'espai
s	de spin	-1/2 o +1/2	Comporatment d'imant de l'electró

- El valor del nombre quàntic n (nombre quàntic principal, pren valors 1,2,3...) defineix la grandària de l'orbital. Quant major siga, major serà el volum. També és el que té major influència en l'energia de l'orbital.
- El valor del nombre quàntic l (nombre quàntic del moment angular) indica la forma de l'orbital i el moment angular. El moment angular ve donat per

|L|=\hbar \cdot \sqrt

La notació (procedent de la espectroscòpia) és la següent:
- Per a l = 0, orbitals s
- Per a l = 1, orbitals p
- Per a l = 2, orbitals d
- Per a l = 3, orbitals f
- Per a l = 4, orbitals g; seguint-se per a valors de l majors, l'ordre alfabètic.
- El valor de m_l (nombre quàntic magnètic) defineix l'orientació espacial de l'orbital davant d'un camp magnètic extern. Per a la projecció del moment angular enfront del camp extern, es verifica:

L_z=\hbar \cdot m

- El valor de s (nombre quàntic d'spin) pot ser +1/2 o -1/2. (A l'orbital sense el valor de s se l'anomena orbital espacial, a l'orbital amb el valor de s se l'anomena orbital spin.) La funció d'ona es pot descompondre, emprant coordenades esfèriques, de la forma següent: :Ψ_{n, l, m_l} = R_{n, l} (r) Θ_{l, m_l} (θ) Φ_{m_l} (φ) On
- R_{n, l} (r) representa la distància de l'electró al nucli i
- Θ_{l, m_l} (θ) Φ_{m_l} (φ) la geometria de l'orbital. Per a la representació de l'orbital s'empra la funció quadrat, |Θ_{l, m_l} (θ)|² |Φ_{m_l} (φ)|², ja que aquesta és proporcional a la densitat de càrrega i per tant a la densitat de probabilitat, és a dir, el volum que tanca la major part de la probabilitat de trobar a l'electró o, si es prefereix, el volum o regió de l'espai en què l'electró passa la major part del temps.

Orbital s

L'orbital s té simetria esfèrica al voltant del nucli atòmic. En la figura següent es mostren dues formes alternatives de representar el núvol electrònic d'un orbital s: en la primera, la probabilitat de trobar a l'electró (representada per la densitat de punts) disminueïx a mesura que ens allunyem del centre; en la segona, es representa el volum esfèric en què l'electró passa la major part del temps. Principalment per la simplicitat de la representació, la segona forma és la que usualment s'empra. Per a valors del nombre quàntic principal majors d'u, la funció densitat electrònica presenta n-1 nodes en què la probabilitat tendeix a zero, en aquests casos, la probabilitat de trobar a l'electró es concentra a certa distància del nucli. Imatge:Orbital_s_1.png Imatge:Orbital_s_2.png

Orbital p

La forma geomètrica dels orbitals p és la de dos esferes aplatades cap al punt de contacte (el nucli atòmic) i orientades segons els eixos de coordenades. En funció dels valors que pot prendre el tercer nombre quàntic m_l (-1, 0 i 1) s'obtenen els tres orbitals p simètrics respecte als eixos x, z e i. Anàlogament al cas anterior, els orbitals p presenten n-2 nodes radials en la densitat electrònica, de manera que a l'incrementar-se el valor del nombre quàntic principals la probabilitat de trobar l'electró s'allunya del nucli atòmic. Imatge:Orbital_p.png

Orbital d

Els orbitals d tenen una forma més diversa: quatre d'ells tenen forma de 4 lòbuls de signes alternats (dos plans nodals, en diferents orientacions de l'espai), i l'últim és un doble lòbul rodejat per un anell (un doble con nodal). Seguint la mateixa tendència, presenten n-3 nodes radials. Imatge:Orbital_d.jpg

Orbital f

Els orbitals f tenen formes encara més exòtiques, que es poden derivar d'afegir un pla nodal a les formes dels orbitals d. Presenten n-4 nodes radials. Nota: Imatges generades amb el programa [http://www.orbitals.com/ Orbital Viewer, (C) David Manthey] ---- Vegi's:
- Mecànica quàntica
- Configuració electrònica
- Orbital atòmic
- Orbital molecular Categoria:Química

Orbital

Introducció

Nombre quàntic	Nom	Valiors possibles	Significat en l'orbital
n	Principal	1,2,3,...	Nivell energètic i mida
l	Secundàri o azimutal	0,... (n-1)	Subnivell energètic i forma
m_l	Magnètic	-l,...,0,...,+l	Orientació a l'espai
s	de spin	-1/2 o +1/2	Comporatment d'imant de l'electró

|L|=\hbar \cdot \sqrt

L_z=\hbar \cdot m

Orbital s

Orbital p

Orbital d

Orbital f

Orbital

Introducció

Nombre quàntic	Nom	Valiors possibles	Significat en l'orbital
n	Principal	1,2,3,...	Nivell energètic i mida
l	Secundàri o azimutal	0,... (n-1)	Subnivell energètic i forma
m_l	Magnètic	-l,...,0,...,+l	Orientació a l'espai
s	de spin	-1/2 o +1/2	Comporatment d'imant de l'electró

|L|=\hbar \cdot \sqrt

L_z=\hbar \cdot m

Orbital s

Orbital p

Orbital d

Orbital f

Els orbitals f tenen formes encara més exòtiques, que es poden derivar d'afegir un pla nodal a les for